Visitem un dels indrets més coneguts de les Dolomites, les Tre Cime de Lavadero, on aprofitem per fer una ruta circular tot passant pel Monte Paterno. Malgrat tenir un dia rúfol, les vistes i l’entorn valen molt la pena.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Pàrquing Tre Cime, Auronzo di Cadore (Belluno)
- Distància: 10,56 Km
- Desnivell positiu: 967 m.
- Temps: 5h (comptant parades)
- Dificultat: Fàcil. Alguns trams ferrats més verticals, però sempre fàcils.
- Material: Casc, arnés, dissipadors de via ferrada i frontal. Recomanable pals de trekking.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Seguim a la zona de Cortina d’Ampezzo i no podia faltar una visita a les arxiconegudes Tre Cime di Lavadero, que són ben a prop del nostre camp base mòbil, a uns 40 minuts de cotxe del pàrquing principal d’aquest Parc Natural.
De fet, decidim no arribar fins a dalt de tot en cotxe, ja que en temporada alta s’han de pagar 30€ per poder accedir a la carretera i surt més econòmic deixar el vehicle al pàrquing de Misurina i prendre la línia de bus que, per 8€, et puja i baixa al pàrquing superior. El pàrquing de Misurina també és de pagament, però nosaltres vam trobar lloc per aparcar de forma legal i gratuïta prop de l’accés al càmping que hi ha habilitat en aquest sector.
En cas de no trobar aparcament gratuït en aquesta zona, es pot provar un tros més amunt, a la zona del Lago d’Antorno, on el bus també para i sembla que hi ha una gran àrea d’estacionament gratuïta.
Sigui pel mitjà que sigui, arribem a l’estacionament superior amb un dia ben rúfol i amb tot encara ben moll de la nit anterior, a més a més, la temperatura és ben fresca, però això no ens molesta pas.
Iniciem la marxa tot creuant un dels grans aparcaments que existeixen en aquesta zona, en direcció nord-oest i ben aviat trobarem uns cartells indicadors, on veiem que hem de seguir el sender 105, amb línies vermelles i blanques, en direcció al Col de Mèdo.
Arribats al Col de Mèdo, la boira va guanyant terreny i ven aviat es posa a ploure de forma feble, però a mesura que avancem anirà guanyant intensitat. Afortunadament, el camí no és gens costerut i de molt bona petja, pel que ben aviat arribarem a un dels múltiples refugis que encerclen el massís de les Tre Cime de Lavadero. Concretament arribarem al Rifugio Langalm, segurament el més bonic i coquetó de tots els refugis que anirem trobant al llarg de la jornada.
Aprofitarem un bon porxo amb taules i bancs per tal d’arrecerar-nos durant una estona del ruixat que està fent, tot prenent un té i fent petar la xerrada. No serem els únics, ja que anirà arribant gent amb el mateix propòsit.
Al cap d’una bona estona para de ploure i ben aviat marxen els núvols, moment en el qual obtindrem la vista més completa de les Tre Cime de tota la jornada, ja que després, malgrat fer sol en bona part del recorregut, s’hi anirà enganxant la boira, així que aprofito per a penjar una foto.
Reprenem la marxa tot seguint la ruta circular, de forma planera o pujant lleugerament, per terreny molt còmode en tot moment, fins que arribarem a una breu però més pronunciada baixada, que ens deixarà a un gran replà, moment en el qual ens tornarà a engolir la boira, però per poca estona, ja que aviat sortirà el sol.
Des d’aquest punt començarem una pujada que, sense ser dura, serà constant fins a un gran refugi on sembla que va la majoria de turistes, evitant la ruta circular que estem realitzant i tot just per fer-se la foto de la cara nord de les Tre Cime.
Arribats a la Dreizinnhütte, aprofitem per fer un breu descans i contemplar les vistes, que des d’aquest indret són molt interessants. També valorem com seguirem la ruta, ja que la previsió era una mica irregular i tot sovint passen nuvolades que ens fan dubtar.
Finalment decidim seguir amb els plans previstos de pujar al Monte Paterno per la via ferrada Luca-Innerkofler, motiu pel qual ens dirigim cap a una petita construcció que té pinta de ser el refugi lliure d’hivern. En la imatge anterior podeu veure aquesta construcció a la dreta del refugi principal, punt en el qual neix un evident sender que haurem de seguir.
De seguida trobarem uns túnels que haurem d’anar resseguint, primerament de forma planera i després per unes costerudes escales equipades fins i tot amb un cable de vida. En aquest tram serà necessari l’ús de frontal (o la llum del flaix d’un telèfon mòbil pot ser suficient també). En el decurs de les galeries anirem trobant petites finestres obertes a l’exterior, on obtindrem molt bones vistes als dos vessants de la muntanya.
Anirem a parar a un petit balcó on, a la nostra dreta, veurem unes plaques commemoratives i l’inici d’un cable de vida, senyal evident que aquí comença la via ferrada Luca Innerkofler, per tant, ens equiparem degudament i començarem la progressió per sota les altives parets de la cara nord del Monte Paterno.
Anirem progressant sense massa dificultat, alternant trams de caminada amb altres de grimpada, sempre amb un bon ambient, però sense cap pas aeri. Finalment, arribarem al Col Forcella, on ens engoleix altra vegada la boira.
Just en aquest coll, veurem que la ferrada té continuïtat cap a la dreta, camí que hauríem de seguir si volem ascendir fins al cim del Monte Paterno (2.744 m.), però amb la boira i amb l’amenaça que torni a ploure, decidim anar fent via i baixem per una evident canal.
Baixarem uns primers metres força drets, però sense cap dificultat destacable, per un sender ben senyalitzat. A mesura que anem perdent metres, el camí es tornarà més planer, però també més aeri, amb el que fins i tot trobarem trams excavats a la roca, amb cable de vida i passeres de fusta.
Un últim tram de camí ben estret, però planer i fàcil (compte amb el cap els més alts) ens durà fins a un coll on canviarem del vessant est a l’oest de l’esperó rocallós que estem resseguint.
En canviar de vessant, obtindrem vistes de les Tre Cime, però les boires ens impediran contemplar-les, pel que anirem progressant, sempre per terreny aeri, però fàcil. Recomano anar amb compte en aquest punt, ja que el camí principal que va del pàrquing fins al refugi Dreizinnhütte passa per sota del nostre i fàcilment hi podria arribar alguna pedra.
Anirem resseguint aquest bonic camí, amb algun tram on ens haurem d’ajudar de les mans per desgrimpar i grimpar algun mur molt curt i, finalment, un petit túnel serà l’indicador que el camí equipat ja ha finalitzat, amb el que ens traiem els estris i aprofitem una petita ullada entre la boira per fer una foto a les Tre Cime.
A partir d’aquí, haurem de baixar per un evident camí fins al coll i seguir en direcció sud per l'”autopista” que segueix la majoria de gent. Pocs metres per sota nostra hi ha un altre refugi, el Rifugio Lavadero, però no hi acabarem d’arribar, ja que seguirem baixant pel camí principal pel temor que ens enganxi una tempesta.
Seguirem pel camí ample i ben fressat en tot moment, on trobarem una petita ermita i, seguidament, passarem just per davant del gran Rifugio Auronzo, però tampoc ens aturem, ja que la boira era molt espessa i vam creure que seria millor baixar ràpidament fins a l’estacionament per tal d’agafar el bus que ens durà de tornada cap a Misurina.
La decisió no va ser gens encertada i, poc abans d’arribar al pàrquing d’autobusos, va començar a caure un aiguat i calamarsada considerable. A més a més, se’ns va escapar el bus per ben pocs segons 🤦♂️
Xops com un ànec, ja que malgrat ens vam posar l’impermeable l’aigua va entrar per on va voler, vam esperar poc més de 10 minuts a què arribés el següent bus, on ens vam poder refugiar i treure l’aigua del calçat (i altres llocs) abans d’arribar a l’esplanada on teníem el cotxe.
A tall de conclusió, malgrat tenim una mica d’al·lèrgia als indrets massificats, he de dir que la visita al voltant de les Tre Cime de Lavadero ben s’ho val i en especial la ruta circular realitzada ens farà conèixer tots els angles d’aquestes magnífiques torres de pedra calcària. A més a més, si volem posar una mica més d’ambient a la sortida, podem pujar per la ruta descrita fins al Monte Paterno o enganxar un bon dia i fer una de les múltiples vies llargues que existeixen en aquest massís.
