El Balandrau, és un cim de modesta alçada situat a la carena que separa les valls de Ribes i de Camprodon, gaudeix de magnífiques vistes vers tot el Pirineu oriental. En un dia clar, podrem veure perfectament el Golf de Roses i el Cap de Creus, així com Montserrat, el Montseny i altres massissos del prelitoral.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Central elèctrica de Daió, Queralbs (Ripollès)
- Distància: 15,25 Km
- Desnivell positiu: 1.460m.
- Temps: 6h (comptant parades)
- Dificultat: Fàcil.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
En un dia de tardor que es lleva fred a les fondalades, decidim pujar al Balandrau, un cim ja ascendit en altres ocasions i per la ruta que descriurem a continuació però on, de baixada, ens decidim a explorar la carena de l’Atalaiador.
Sortim no massa d’hora de la zona de la central de Daió, on des d’aquest estiu (2021) ja no es pot arribar en cotxe i han habilitat un pàrquing gratuït a uns 300 metres d’aquesta. Cal dir que en ple estiu hi ha restriccions que caldrà tenir en compte, ja que segurament es modificaran amb el pas del temps.
A l’alçada de la central de Daió, creuarem el riu Freser per un robust pont i començarem a ascendir per un marcat camí en direcció al refugi Coma de Vaca.
Al cap de poca estona creuarem un torrent per una passera de formigó on, a la nostra esquerra, veurem un gran salt d’aigua. Es tracta del Salt del Grill, d’uns 40 metres i on val la pena apropar-nos tot remuntant uns 20 metres del torrent.
Una vegada feta la visita a aquest salt d’aigua, seguirem remuntant les gorges del Freser, sempre per camí fàcil, tot i que pedregós, fins que arribarem a una petita palanca metàl·lica que ens servirà per creuar el riu Freser i continuar progressant per l’altra riba d’aquest.
Pujarem més fort, però sempre per bon camí i començarem a fer llaçades on guanyarem forces metres de desnivell en poca estona. Seguidament, caldrà estar atents a la dreta (sector muntanya) a unes pintades desdibuixades de color vermell, que ens indicaran el trencall per accedir a la canal directa del Balandrau.
Cal dir que, en el seu inici, el camí no segueix per la canal, sinó que va per un lateral i haurem de superar algun pas amb la vegetació prou espessa. Serà important estar atents a les moltes marques de color vermell que trobarem per encertar amb el pas amb menys vegetació.
Afortunadament, al cap de poca estona enllacem amb la canal i en conseqüència ja no trobarem tanta vegetació que ens barri el pas.
A partir d’aquí no hi ha gran cosa a explicar, ja que anirem per la canal en tot moment, excepte algun petit tram que es desviarà breument per superar algun pas més vertical.
Els passos seran fàcils en tot moment i només haurem d’utilitzar les mans de forma puntual per ajudar-nos a mantenir l’equilibri, sense necessitat de tibar de braços ni de grimpar per terreny exposat.
A mesura que anem guanyant metres de desnivell, també obtindrem millors vistes vers el sector nord de les gorges del Freser, on trobem el canal d’aigua que pren les aigües del riu de mateix nom. Uns metres més amunt podrem observar el camí dels enginyers i al fons a l’esquerra, el Puigmal.
Anirem pujant fort, però prou fàcilment, fins que el terreny s’anirà obrint i ja intuirem moviment de gent sobre els nostres caps. Aquest serà un senyal evident que ja estem arribant a la carena i, per tant, estem a pocs minuts de coronar el cim del Balandrau, que ens quedarà a l’esquerra.
Abans d’arribar a la carena, anirem tendint cap a l’esquerra per tal d’evitar donar volta i enllaçarem amb un marcat camí que, en pocs metres, ens deixarà a l’ample cim del Balandrau, de 2.585 metres d’altitud, que recorrerem fins al vèrtex geodèsic i fins una mica més enllà, on trobarem un antic mapa del qual només queden els relleus de les muntanyes.
Fa un dia molt assolellat, amb pocs núvols i una mica de vent, motiu pel qual obtindrem magnífiques vistes de l’entorn i, fins i tot, del golf de Roses i el Cap de Creus.
Aprofitem que no s’està malament del tot per posar-nos a recer del vent i menjar una mica per refer-nos de la llarga pujada. Cal dir que hem fet la pujada ben sols i el tràfec de gent amunt i avall que trobem al cim ens ha trencat aquesta pau i tranquil·litat, però en cap cas ens molesta.
Una vegada fet el descans, reprenem la marxa en clara direcció sud-oest, per on hem pujat al cim, però seguirem per la carena, ara ja sense camí, intentant tendir lleugerament a la dreta per evitar seguir per la carena principal, que ens duria al Puig de les Graves i el Puig Cerverís, cosa que no ens interessa.
Anirem baixant per un deliciós terreny de prats alpins, ara ja rostits pel sol i el fred de la tardor. Malgrat que no hi ha camí, la zona és de molt bona petja i al cap d’una estona ja trobarem algun rastre i, fins i tot, alguna fita o marques de colors que ens ajudaran a seguir la carena.
Al cap d’una estona, anirem trobant petits trams de bosc i algunes clarianes, on el camí és molt més evident i el paisatge va canviant. En cas que el sol apreti, com era el cas, ens podrem refugiar a l’ombra del bosc.
Anirem alternant trams de bosc i sender, amb trams més oberts o pistes sense asfaltar. En aquesta part de la baixada haurem d’estar atents al mapa, o al GPS, per tal d’evitar equivocar-nos de pista, sender o algun breu tram de camp a través que farem.
Finalment, després de perdre molt desnivell, anirem a parar a la carretera que des de Queralbs mena als nuclis de Fustanyà i El Serrat.
En aquest punt cal dir que possiblement, seguint una pista que neix a la dreta d’unes antenes que trobarem a la baixada, si l’anem seguint en direcció nord, al cap d’una estona podríem enllaçar amb un corriol que baixa pel torrent de les Mines Velles, però com que no en teníem la certesa vam decidir seguir per asfalt.
A partir d’aquí ja només ens quedarà baixar per la carretera fins a la cruïlla del pont de les Lelles, que al matí hem seguit per anar fins al pàrquing de Daió i acabar de desfer la pista per terreny ja conegut.
Aquesta és una sortida ben interessant per fer entre la primavera i la tardor, ja que podrem gaudir d’un ufanós paisatge a les parts baixes i d’unes magnífiques vistes des del cim del Balandrau. Sense gaires pretensions, caldrà tenir en compte el continuat desnivell que haurem d’anar superant. La dificultat tècnica no suposarà cap problema per ningú acostumat a caminar per muntanya.