Entrades

Publicat a

Travessa Bujaruelo, Vignemale, Gavarnie, Sarradets

Travessa poc habitual però molt interessant que en 4 dies aconsegueix passar per alguns dels racons més espectaculars del Pirineu, tot donant la volta al massís del Vignemale (amb possibilitat d’ascendir-lo), el Cirque de Gavarnie o la Bretxa de Rolando.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Refugio Bujaruelo, Torla-Ordesa (Sobrarbe)
  • Distància: 65km
  • Desnivell positiu: 4.000 m.
  • Temps: Travessa de 4 jornades d’entre 6 i 7 hores de caminada, sense cap pressa.
  • Dificultat: Fàcil. PD si realitzem l’ascenció al Pic Longue de Vignemale i segons condicions de neu en tot el recorregut.

Fitxa:

Sortint del Refugi Bujaruelo ens endinsem cap al Valle del Ara per, un cop creuat el Col d’Oulettes (camí més evident pel Col des Mulets), endinsar-nos a l’espectacular vall que tanca la cara nord del Vignemale, amb les seves glaceres. Fem nit al refugi Oulettes de Gaube.

L’endemà guanyem el Col d’Ossoue per, tot seguit, ascendir el Petit Vignemale (3.032m.), cim que tanca la Corona del Vignemale per la seva línia nord. Fàcil d’ascendir i amb molt bones vistes.
Tot seguit baixem fort fins el Barrage d’Ossoue, passant prèviament pel Refuge Baysellance i seguint el GR-10 arribarem al Refuge Grange de Holle, on fem nit, prop de Gavarnie. Allotjament molt recomanable, amb tracte familiar, bons àpats i bones instal·lacions.

El tercer dia ens guarda una ràpida progressió fins l’espectacular Cirque de Gavarnie, on gaudim de la magnitud de l’entorn i del salt d’aigua més alt d’Europa, amb 400 metres de recorregut.
Tot seguit enllaçem amb les Echelles (escales) de Sarradets, camí molt costerut i amb ambient, que ens portarà fins el Refugi de Sarradets. El camí no té complicacions tècniques, però les altes temperatures i el sol ens afecten considerablement, costa avançar i malgrat que arribem al refugi dins l’horari de pas previst, decidim no seguir amb la idea d’arribar-nos a la Breche de Roland i el Taillón (3.147 m.). Ens conformem mirant amb un refresc a la mà les obres de reforma i ampliació del refugi, amb prevista inauguració de cara a l’any 2018.

L’últim dia desfem camí fins el Puerto de Bujaruelo i d’aquí fins el refugi amb el mateix nom, punt d’inici i final d’aquesta molt recomanable travessa. Com a alternativa, aquest darrer dia haguéssim pogut pujar el Taillón i baixar per la faja de las flores i Clavijas de Salarons, entre altres possibles recorreguts.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Publicat a

Pico Feniás Central (2.846m)

Interessant sortida al pic de Feniás, pujant des de Baños de Panticosa amb els companys del Club Alpí Montserrat.
Zona oblidada degut als colosos que té just al davant, però que guarda un gran encant.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Refugio Casa de Piedra, Panticosa (Alto Gállego)
  • Distància: 11,3 km
  • Desnivell positiu: 1.200 m.
  • Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
  • Dificultat: Fàcil. Pendents que no superen els 35º. Atenció a algunes zones exposades a allaus.

Fitxa:

Sortim dissabte a la tarda de Manresa per tal de fer nit al Refugio Casa de Piedra, propietat de la Federación Aragonesa de Montañismo i estar descansats l’endemà. Ens llevem a les 6h per tal de preparar tot el necessari, esmorzar i marxar ben puntuals a les 7h, doncs a aquestes alçades de temporada (20 de maig) s’ha de matinar i a més a més el pronòstic del temps no és gens bo a partir del migdia.

Preparem estris i ens posem en marxa. Fa molt bona temperatura i el cel és ben serè.

Començen a caminar en direccó oest, just cap als barrancs que baixen de l’Argualas i el Garmo Negro, doncs el nostre cim és just darrere d’aquests imponents cims. Pugem per camí costerut però de bon pujar fins que el bosc es va obrint i anem a parar a un ampli replà anomenat Mallata Baja.

Ens desviem del camí normal al Garmo Negro i seguim per l’ampli replà, cap a l’esquerra, començem a trobar neu contínua, on pujarem per una evident canal que en porta a un altre replà, la Foya os Forners, on tenim diverses possibilitats per seguir pujant, segons estat de la neu i risc d’allaus escollirem.

Una vegada superat aquest tram, seguim per una zona més plana i que ens porta cap a l’Ibón de Algás. ja veiem al fons l’objectiu del dia, el Pico Feniás Central, és el que queda a l’esquerra del circ que tanca aquesta vall. També podem observar els espectaculars contraforts de l’Argualas, el qual hem rodejat per la seva esquerra.

Arribant cap al final del circ trobem una evident pala a l’esquerra, la menys inclinada, que ens portarà fins un coll on, tombant a nord, en poc metres ens menarà al cim.

Tenim la sort que la boira es desfà just quan fem cim i podem observar el panorama més proper, just davant tenim el majestuós Argualas i tota l’aresta dels Algas, cims de més de 3.000m. d’altitud.

Baixem pel mateix camí de pujada. El temps aguanta fins el final i ens sentim afortunats d’haver pogut gaudir d’una gran matinal d’activitat en una zona poc concorreguda, doncs no ens hem creuat amb ningú en tota la sortida.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Publicat a

Pico Aspe o Pico de la Garganta de Aísa (2.645m)

El pico Aspe o pico de la Garganta de Aísa és un interessant cim ubicat al nord de la comarca de la Jacetania, amb magnífiques vistes del seu entorn. Es troba dins del Parque natural de los Valles Occientales.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Final de la pista del Valle de Aísa, Aísa (Jacetania)
  • Distància: 10,2 km
  • Desnivell positiu: 1.200 m.
  • Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
  • Dificultat: Fàcil. Pendents que no superen els 35º. Atenció a algunes zones exposades a allaus.

Fitxa:

Aquesta sortida la farem amb l’Aura i el Ramon, qui ens la va proposar, doncs ja hi havia estat i en tenía un molt bon record. Gràcies Ramon per portar-nos a fer aquesta magnífica activitat 😊

Sortim dissabte a la tarda de Manresa per tal de fer nit a Aísa i estar descansats l’endemà. Ens llevem a les 6h i en uns 15 min de cotxe arribem al final de la pista de la vall d’Aísa, on trobem una barrera que impedeix el pas de vehicles.

Preparem estris i ens posem en marxa. Fa molt bona temperatura i creuem la barrera tot seguint pista amunt.

Passem pel trencall del refugi lliure de Las Saleras i ja se’ns presenta a davant la magnífica vall d’Igüerre, on haurem de creuar el riu Estarrón, amb no poques dificultats a causa del cabal que porta.

Seguim per un evident llom fins arribar al peu de l’embut, on comencem a trobar neu, uns 100m. per sota d’aquest. Aquí el terreny enfila dret però trobem la neu en molt bones condicions, passat l’estrenyiment de l’embut hi ha múltiples opcions per seguir cap amunt i arribar al a zona càrstica.

Tot seguit anem pujant suaument en direcció al coll de l’Aspe, d’es d’on ja encararem les rampes més dretes fins al cim. Calcem grampons.

Gaudim de magnífiques vistes des del cim, fa un dia radiant i veient l’imponent Midi d’Ossau ben a prop. Baixem pel mateix camí de pujada, tot i que hi ha altres opcions possibles.

Hem gaudit d’un magnífic dia en una zona que personalment no coneixia i on de ben segur repetiré, doncs l’entorn té moltes possibilitats.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Publicat a

Canal de l’Ordiguer i Canal del Cristall

La cara nord del Cadí és un regal per a la vista i també ens ofereix la possibilitat de fer escalada clàssica, grimpar o pujar per algún dels seus múltiples corredors en condicions hivernals, com és el cas d’avui.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Coll de Pallers, Estana (Cerdanya)
  • Distància: 11 km
  • Desnivell positiu: 1.050 m.
  • Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
  • Dificultat: PD+. Pendents de 45º a 55º. Segons condicions de neu, possibles ressalts en mixt de IVº.
  • Material: Preveure material per assegurar en neu, roca i glaç. Material per rapelar.

Fitxa:

Degut a la previsió de nevades a partir de les 14h decidim no complicar-nos i anem per terreny ja conegut, tot pujant la Canal de L’Ordiguer i baixant per la del Cristall.

Ens arribem fins Estana, petit i bonic poble ceretà i seguint una pista en estat irregular al tram final, arribem a l’estacionament de Coll de Pallers.

A partir d’aquí seguim l’imperdible camí (PR C-121) cap a Prat de Cadí, on arribem en uns 50min. aprox.

Arribats a Prat de Cadí, encarem el bosc per anar a buscar la canal de l’Ordiguer, calçem grampons i amb un piolet anirem fent, doncs la neu està en bones condicions i no trobem cap dels habituals ressalts de roca durant la pujada. En tot moment optem per la variant de dretes d’aquesta canal com podem veure en la següent imatge, extreta de la guia “Escalades del Cadí” de Jaume Mates (1988). Segons la guía 45-50º/BD/450 m de desnivell.

Una vegada a dalt, anem cap a l’est per buscar la canal de baixada, la del Cristall. És fàcil de localitzar-la, doncs hi ha un pal indicador a la seva entrada. De fet, donat la gran congesta de neu que hi ha a l’entrada, aquest pal indicador ens servirà per instal·lar un ràpel i baixar els primers metres de forma més segura.

Un cop superada la part més dreta, aquesta canal no passa dels 40º o 45º. Cal parar atenció a la part baixa, doncs hi ha un tallat de roca important i haurem d’anar a buscar el camí que ens duria cap a l’Ordiguer, a l’esquerra, o bé fer un flanqueig cap a la dreta per seguir baixant direcció Prat de Cadí.

Arribats a Prat de Cadí, ens disposem a dinar aprofitant la comoditat del lloc i les bones vistes, però una bona nevada comença a caure (és compleixen les previsions!) i sembla mentida que estiguem a 1 de maig de 2018 amb aquest ambient d’hivern.

En resum, una molt bona sortida, sense buscar gaires complicacions i que no deixa indeferent.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Publicat a

La Porta del Cel

Malgrat no sóc gaire de travesses organitzades ni prefixades reconec que la Porta del Cel m’ha captivat moltíssim, i és que passa per paratges formidables i històrics, a vegades oblidats però que gràcies a la gran tasca d’Alejandro Gamarra (antic guarda del Refugi de Certascan).

La Porta del Cel se’ns dubte ens ha obert les portes a conèixer racons per on difícilment haguéssim passat de no ser per aquesta travessa.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Tavascan (Pallars Sobirà)
  • Distància: 65 km
  • Desnivell acumulat: 11.000 m.
  • Temps: Travessa realitzada en 5 etapes de diferent durada.
  • Dificultat: Fàcil. Alguns trams equipats. Cal confirmar l’estat de la neu abans d’anar-hi.

Fitxa:

Aquesta travessa ens porta per paratges realment bonics tant del Pirineu català com francès on difícilment passaríem fent qualsevol altra activitat.

Sortint de Tavascan, passem per indrets com el Pic de Certascan, el llac amb el mateix nom (el més gran dels Pirineus), la Pica d’Estats i innumerables valls i estanys ben recòndits.

Malgrat que en alguna de les etapes el temps no ha acompanyat, això no ha estat un impediment i encara l’hi ha donat un punt més d’aventura.

Per obtenir més informació d’aquesta ruta podeu visitar la seva pàgina web.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum