Categoria: Alta muntanya

Interessant sortida al pic de Feniás, pujant des de Baños de Panticosa amb els companys del Club Alpí Montserrat.
Zona oblidada degut als colosos que té just al davant, però que guarda un gran encant.

Dades de la sortida:

•  Lloc de sortida: Refugio Casa de Piedra, Panticosa (Alto Gállego)
• Distància: 11,3 km
• Desnivell positiu: 1.200 m.
• Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
• Dificultat: Fàcil. Pendents que no superen els 35º. Atenció a algunes zones exposades a allaus.

Fitxa:

Sortim dissabte a la tarda de Manresa per tal de fer nit al Refugio Casa de Piedra, propietat de la Federación Aragonesa de Montañismo i estar descansats l’endemà. Ens llevem a les 6h per tal de preparar tot el necessari, esmorzar i marxar ben puntuals a les 7h, doncs a aquestes alçades de temporada (20 de maig) s’ha de matinar i a més a més el pronòstic del temps no és gens bo a partir del migdia.

Preparem estris i ens posem en marxa. Fa molt bona temperatura i el cel és ben serè.

Començen a caminar en direccó oest, just cap als barrancs que baixen de l’Argualas i el Garmo Negro, doncs el nostre cim és just darrere d’aquests imponents cims. Pugem per camí costerut però de bon pujar fins que el bosc es va obrint i anem a parar a un ampli replà anomenat Mallata Baja.

Ens desviem del camí normal al Garmo Negro i seguim per l’ampli replà, cap a l’esquerra, començem a trobar neu contínua, on pujarem per una evident canal que en porta a un altre replà, la Foya os Forners, on tenim diverses possibilitats per seguir pujant, segons estat de la neu i risc d’allaus escollirem.

Una vegada superat aquest tram, seguim per una zona més plana i que ens porta cap a l’Ibón de Algás. ja veiem al fons l’objectiu del dia, el Pico Feniás Central, és el que queda a l’esquerra del circ que tanca aquesta vall. També podem observar els espectaculars contraforts de l’Argualas, el qual hem rodejat per la seva esquerra.

Arribant cap al final del circ trobem una evident pala a l’esquerra, la menys inclinada, que ens portarà fins un coll on, tombant a nord, en poc metres ens menarà al cim.

Tenim la sort que la boira es desfà just quan fem cim i podem observar el panorama més proper, just davant tenim el majestuós Argualas i tota l’aresta dels Algas, cims de més de 3.000m. d’altitud.

Baixem pel mateix camí de pujada. El temps aguanta fins el final i ens sentim afortunats d’haver pogut gaudir d’una gran matinal d’activitat en una zona poc concorreguda, doncs no ens hem creuat amb ningú en tota la sortida.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

El pico Aspe o pico de la Garganta de Aísa és un interessant cim ubicat al nord de la comarca de la Jacetania, amb magnífiques vistes del seu entorn. Es troba dins del Parque natural de los Valles Occientales.

Dades de la sortida:

•  Lloc de sortida: Final de la pista del Valle de Aísa, Aísa (Jacetania)
• Distància: 10,2 km
• Desnivell positiu: 1.200 m.
• Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
• Dificultat: Fàcil. Pendents que no superen els 35º. Atenció a algunes zones exposades a allaus.

Fitxa:

Aquesta sortida la farem amb l’Aura i el Ramon, qui ens la va proposar, doncs ja hi havia estat i en tenía un molt bon record. Gràcies Ramon per portar-nos a fer aquesta magnífica activitat 😊

Sortim dissabte a la tarda de Manresa per tal de fer nit a Aísa i estar descansats l’endemà. Ens llevem a les 6h i en uns 15 min de cotxe arribem al final de la pista de la vall d’Aísa, on trobem una barrera que impedeix el pas de vehicles.

Preparem estris i ens posem en marxa. Fa molt bona temperatura i creuem la barrera tot seguint pista amunt.

Passem pel trencall del refugi lliure de Las Saleras i ja se’ns presenta a davant la magnífica vall d’Igüerre, on haurem de creuar el riu Estarrón, amb no poques dificultats a causa del cabal que porta.

Seguim per un evident llom fins arribar al peu de l’embut, on comencem a trobar neu, uns 100m. per sota d’aquest. Aquí el terreny enfila dret però trobem la neu en molt bones condicions, passat l’estrenyiment de l’embut hi ha múltiples opcions per seguir cap amunt i arribar al a zona càrstica.

Tot seguit anem pujant suaument en direcció al coll de l’Aspe, d’es d’on ja encararem les rampes més dretes fins al cim. Calcem grampons.

Gaudim de magnífiques vistes des del cim, fa un dia radiant i veient l’imponent Midi d’Ossau ben a prop. Baixem pel mateix camí de pujada, tot i que hi ha altres opcions possibles.

Hem gaudit d’un magnífic dia en una zona que personalment no coneixia i on de ben segur repetiré, doncs l’entorn té moltes possibilitats.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

La cara nord del Cadí és un regal per a la vista i també ens ofereix la possibilitat de fer escalada clàssica, grimpar o pujar per algún dels seus múltiples corredors en condicions hivernals, com és el cas d’avui.

Dades de la sortida:

•  Lloc de sortida: Coll de Pallers, Estana (Cerdanya)
• Distància: 11 km
• Desnivell positiu: 1.050 m.
• Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
• Dificultat: PD+. Pendents de 45º a 55º. Segons condicions de neu, possibles ressalts en mixt de IVº.
• Material: Preveure material per assegurar en neu, roca i glaç. Material per rapelar.

Fitxa:

Degut a la previsió de nevades a partir de les 14h decidim no complicar-nos i anem per terreny ja conegut, tot pujant la Canal de L’Ordiguer i baixant per la del Cristall.

Ens arribem fins Estana, petit i bonic poble ceretà i seguint una pista en estat irregular al tram final, arribem a l’estacionament de Coll de Pallers.

A partir d’aquí seguim l’imperdible camí (PR C-121) cap a Prat de Cadí, on arribem en uns 50min. aprox.

Arribats a Prat de Cadí, encarem el bosc per anar a buscar la canal de l’Ordiguer, calçem grampons i amb un piolet anirem fent, doncs la neu està en bones condicions i no trobem cap dels habituals ressalts de roca durant la pujada. En tot moment optem per la variant de dretes d’aquesta canal com podem veure en la següent imatge, extreta de la guia “Escalades del Cadí” de Jaume Mates (1988). Segons la guía 45-50º/BD/450 m de desnivell.

Una vegada a dalt, anem cap a l’est per buscar la canal de baixada, la del Cristall. És fàcil de localitzar-la, doncs hi ha un pal indicador a la seva entrada. De fet, donat la gran congesta de neu que hi ha a l’entrada, aquest pal indicador ens servirà per instal·lar un ràpel i baixar els primers metres de forma més segura.

Un cop superada la part més dreta, aquesta canal no passa dels 40º o 45º. Cal parar atenció a la part baixa, doncs hi ha un tallat de roca important i haurem d’anar a buscar el camí que ens duria cap a l’Ordiguer, a l’esquerra, o bé fer un flanqueig cap a la dreta per seguir baixant direcció Prat de Cadí.

Arribats a Prat de Cadí, ens disposem a dinar aprofitant la comoditat del lloc i les bones vistes, però una bona nevada comença a caure (és compleixen les previsions!) i sembla mentida que estiguem a 1 de maig de 2018 amb aquest ambient d’hivern.

En resum, una molt bona sortida, sense buscar gaires complicacions i que no deixa indeferent.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Molt sovint, en les zones on hi ha cims de referència, els del seu entorn passen desapercebuts. És el que passa amb la Pica d’Estats i aprofitem aquesta sortida per fer tota la seva cresta, on trobem 4 cims de més de 3.000m., i el Montcalm i el Sotllo, molt propers per fer un total de 6 cims de més de 3.000m.

Dades de la sortida:

•  Lloc de sortida: Pont de la Molinassa, Àreu (Pallars Sobirà)
• Distància: 21 km
• Desnivell positiu: 2.200 m.
• Temps: 2,5h + 8h (ruta realitzada en 2 dies)
• Dificultat: Poc difícil. Passos de II durant la cresta de la Vía Gabarró, algún força aeri.

Fitxa:

Interessant ruta que aconsegueix enllaçar tots els cims de tresmil metres de la zona de la Pica d’Estats i que requereix una llarga proximació en cotxe (per una pista en estat força irregular, apte per 4×4 i turismes alts agafant-la amb carinyo) i posteriorment caminant.

Per alleugerir la ruta i gaudir-la més, sortim de tarda/vespre de la Molinassa i fem via fins l’Estany Sotllo, on farem nit.
L’endemà ens llevem a punta de sol, remuntem fins el proper Estany d’Estats i aquí ens desviem del camí habitual per pujar el desguàs de la Coma Gelada, entorn preciós.
Un cop aquí, busquem el camí més evident que ens durà fins el coll que separa el pic Rodó de Canalbona i el Port de Riufred. Ara només caldrà reseguir la cresta per assolir els 4 cims que componen l’aresta de la Pica d’Estats.

Un cop fets els quatre cims ens arribem al proper i fàcil Pic du Montcalm. Tot seguit remuntem direcció Port de Sotllo, però ens desviem abans d’arribar-hi per pujar fort fins el Pic Sotllo, amb espectaculars vistes a totes bandes.
La baixada la fem per la inusual aresta sud del Sotllo que ens menarà a la bonica coma de Sotllo, esquitxada d’estanys. Arribem fins l’últim estany i baixem una coma fins l’Estany Sotllo, punt d’inici de la ruta, on recollim estris i desfem el camí fet el dia anterior fins La Molinassa.

Per aquest ordre assolim els següents cims:
– Pic Rodó de Canalbona (3.005m)
– Punta Gabarró (3.114m)
– Pica d’Estats (3.143m)
– Pic Verdaguer (3.133m)
– Pic du Montcalm (3.077m)
– Pic de Sotllo (3.073m)

No trobem grans dificultats però cal orientar-se bé. A l’aresta de la Vía Gabarró hi ha algun pas un pèl exposat i passos que no superen el IIº. Trams amb roca descomposta.
La baixada per l’aresta sud del Sotllo està una mica desfeta. És poc difícil però cal anar amb compte, el pati és considerable.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum