El Pic Long és una muntanya que, amb els seus 3.192 metres d’altitud, és la més alta del massís de Néouvielle. A mode anecdòtic Néouvielle significa “neu vella” i prové de l’occità “nèu vielha” en honor a la gran quantitat de glaceres que tenia aquest massís. Avui en dia, malauradament, només en queden algunes restes.
En aquesta crònica us explicarem una forma molt elegant i alhora dura d’ascendir el Pic Long, tot resseguint la cresta que va de l’oest fins a l’est i durant la qual s’assoleix un bon grapat de cims de més de 3.000 metres.
Llegeix més
Dades de la sortida: Després d’una llarga i interessant jornada tot fent la cresta que va del Cim de Troumouse al de La Múnia, entre d’altres, ens decidim a acabar d’aprofitar el cap de setmana tot realitzant una altra llarguíssima cresta, en aquest cas serà la que ressegueix d’oest a est el grup del Pic Long. Així doncs, després de passar la nit a l’aparcament del Lac de Cap-de-Long (a tall informatiu, existeix un espai habilitat per campers), comencem de fosc la marxa tot rodejant el llarg embassament pel camí que comença al final del pàrquing primer de pla i després guanyant alçada en alguna de les seves dues variants. Preferiblement cal seguir la primera variant que trobem a l’esquerra i que puja fent ziga-zagues. Haurem d’agafar com a referència la part final de l’embassament, on veurem una petita construcció. Passada la perpendicular de l’embassament, veurem un corriol que desviant-se a mà dreta ens farà perdre alçada fins a arribar-hi. Arribats a la construcció i si no ens volem complicar la vida, podem creuar per la palanca que sembla que han renovat recentment, ja que hi ha restes de l’obra. A partir d’aquí haurem de seguir en clara direcció oest, on ja entreveurem el Coll de Bugarret (no hi hem d’arribar) i la seva pujada. Si ens hi fixem, detectarem rastres de corriol enmig dels pendents herbosos. A mesura que anem pujant, el sol també va guanyant alçada i aviat ens escalfarà, cosa que no agrairem pas avui, doncs no fa gens de fred. Un tros abans d’arribar al Col du Bugarret, veurem un esperó rocós a l’esquerra. Ens haurem de fixar en una fita. En aquest punt caldrà rodejar l’esperó i seguir cap a l’esquerra. Guanyarem uns metres i davant nostre podrem contemplar una gran tartera que haurem de creuar, sense perdre massa alçada. Es pot trobar alguna fita escadussera. Tot seguit, haurem de seguir amb tendència cap a la dreta, on unes rampes herboses ens duran finalment al Col Tourrat o Des Pêcheurs. Se’ns obriran vistes cap a l’espectacular cara oest del Pic Long i la glacera del Lac Tourrat. En aquest punt caldrà fer un flanqueig per sota les parets de la cresta que mena a l’Aguillie Tourrat, entre d’altres. Primerament caldrà guanyar uns metres en direcció a l’aresta i alguna fita ens orientarà en el punt que hem de començar a fer el flanqueig, per terreny pedregós i inestable en alguns punts. Més endavant arribarem a un flanqueig delicat on trobarem dues instal·lacions per rapelar. Teòricament en aquest punt havíem llegit que es podia desgrimpar fàcilment, però no ho vam veure clar ni fàcil. Desfent uns metres enrere i baixant per una canal mig herbosa, sí que vam trobar un punt dèbil a l’esquerra on es pot desgrimpar amb facilitat. En la imatge següent podreu veure la canal, un cop superada. Tot seguit caldrà remuntar una canal bastant trencada i enfilar-se a unes lleixes cap a la dreta on, si anem seguint en direcció oest, de seguida veurem el Lac Tourrat uns metres per sota nostre. Haurem de rodejar el llac pel seu desguàs, on podrem creuar fàcilment cap a l’altra riba. Destacar que aquest serà l’últim punt de la ruta on trobarem aigua corrent. Seguidament començarem a traçar una diagonal vers sud-oest, guanyant alçada en tot moment. Caldrà intentar buscar el pas més fàcil i evident, donat que no sempre serà així. Trobarem alguna fita escadussera. Després d’una feixuga pujada arribarem a una carena que haurem d’anar resseguint fins a trobar-nos una petita bretxa que haurem de desgrimpar i tornar a grimpar. Anirem seguint la carena i començarem a assolir alguns cims, com el Pale Crabounouse Nord (3.016m.) i el Pale Crabounouse (3.021m.), sense cap mena de dificultat. Des d’aquest punt podrem veure la llarga cresta que haurem d’anar resseguint. Tot seguint pujarem el Pic de Bugarret (3.031m.), sense dificultats. Per baixar tenim l’opció de fer un ràpel (opció recomanada). En algunes ressenyes comenten de desgrimpar directament vers est, però després d’analitzar-ho i comprovar la poca qualitat i garanties de la roca, decidim baixar direcció sud i fer un flanqueig per una lleixa sota cim. Trobarem un últim pas una mica aeri i desplomat, però poc difícil, que ens deixarà altra vegada a la carena. Ens dirigim ara cap a la Dent d’Estibère Male (3.017m.), on caldrà enfilar-se per una evident xemeneia. Acabada aquesta, haurem de pujar per on veiem més clar. En el nostre cas vam passar cap a l’esquerra per acabar de grimpar per uns blocs fins a fer cim. Per descendir, haurem d’anar cap al vessant nord del cim i baixar per terreny molt trencat i aeri (vegeu imatge a continuació). Finalment haurem de remuntar uns pocs metres fins a recuperar la carena. Seguirem pel fil de la cresta, amb algun pas una mica aeri, però sense dificultat. Tot seguit, quan tinguem el Pic Long ben visible, haurem de flanquejar per la cara sud fins a trobar una evident canal (veurem fites) que ens dipositarà al cim. Arribats al cim del Pic Long, de 3.192m., aprofitem per fer les fotos de rigor, doncs les vistes ho valen. Encara ens queda un bon tros de cresta per recórrer, pel que no ens entretenim gaire. Per continuar haurem de descendir per la mateixa canal i seguir flanquejant per la cara sud de la cresta. En la imatge que bé a continuació, veurem la veta a seguir tot baixant del Pic Long. Anirem seguint fins a arribar a una canal una mica descomposta que haurem de pujar amb compte. I tot seguit tornarem a recuperar el fil de la cresta, amb algun pas ben espectacular que fem a cavall. Al fons, podem veure el Vignemale i la seva glacera. Ja per cresta no gaire complicada farem els cims de l’Aiguille Badet (3.135m.) i el Pic Badet, de 3.160m., però haurem d’estar molt atents i orientar-nos bé, tot seguint la cresta direcció est amb alguna desgrimpada una mica aèria i delicada, que no hauria de passar del II+º. Com que ja portem moltes hores d’activitat, deixem per una altra ocasió el Pic Maou (3.074m.) i decidim baixar tot desgrimpant fins a arribar a una interminable tartera, on trobarem forces fites i fa de bon seguir. Com a punt d’orientació, hem d’arribar a una planícia neta de pedres. Arribats a aquest pla, l’haurem de resseguir tota i al final d’aquesta trobem un clar indicador del camí a seguir 😀 Fem una breu parada i reprenem el descens, per descomptat, per una tartera una mica descomposta, fins que arribarem a una zona d’aiguamolls. En aquest punt hi ha dos camins, un que va per l’esquerra d’un esperó, a l’esquerra del torrent, i un altre que va per la dreta. Nosaltres seguim per la dreta, però potser el de l’esquerra pot ser una bona opció. Després d’un llarg descens, arribem a la part final de l’embassament de Cap de Long i, en conseqüència, a terreny ja conegut, doncs al matí hem arribat fins aquí per baixar a creuar el torrent per la palanca. Per tant, només ens faltarà desfer el camí ja conegut fins a l’aparcament, on arribem gairebé de fosc i després d’un xic més de 15 hores de dura activitat. La veritat és que ha estat una sortida llarga i per terreny dur, però que ens ha permès realitzar una interessant cresta, a banda de conèixer un sector desconegut. L’orientació és una part clau si volem fer aquesta ruta. Esperàvem fer la ruta amb menys hores però potser ens va passar factura haver fet la cresta Troumouse – La Múnia el dia anterior. En qualsevol cas, cal tenir un bon to físic i tècnic per tal de fer aquesta dura però molt completa activitat.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum
