Tuc de Molières des de l’Artiga de Lin

IMG_20200916_090307_1

Ruta poc habitual però altament recomanable per pujar al Tuc de Molières (3.010m.), ja que amb una ruta semi-circular pujant pel Còth deth Hòro i baixant pel Còth des Aranesi descobrirem paratges molt variats i de gran bellesa.

Dades de la sortida:

  • Lloc de sortida: Artiga de Lin, Es Bòrdes (Mijaran)
  • Distància: 15,64 Km
  • Desnivell positiu: 1.576 metres.
  • Temps: 7:30h.
  • Dificultat: F+. Alguns pujadors o baixadors molt drets, però pràcticament tot caminant.
  • Track de la ruta: Prémer aquí.

Crònica:

Som a dimecres, cap a finals de setembre i després de dues jornades d’activitats diverses, com fer les vies ferrades Poi d’Unha i Eth Taro o una interessant travessa en BTT per les valls de Varradòs i Unhòla, em disposo a fer una ruta caminant, prou llarga i amb desnivell, tot ascendint al Tuc de Molières.

D’aquesta forma també posaré a prova el peu, del qual m’estic recuperant arran d’un accident a finals de juliol als Alps tot pujant el Mont Pelvoux, amb una malaurada caiguda de pedres per sobre del corredor Coolidge, que van impactar al meu cos.

Però centrem-nos en l’activitat, que començarà en el preciós entorn que conformen els prats de l’Artiga de Lin. Pujarem en cotxe fins al final de la carretera asfaltada, on trobarem un bon aparcament (revisar les restriccions existents durant l’estiu).

IMG_20200916_073521
Des de l’estacionament veurem el Refugi dera Artiga de Lin.

Des del cotxe mateix ja veurem el primer repte del dia, la pujada al Còth deth Hòro (Coll del Toro) que es presenta ben costeruda.

IMG_20200916_073457
Al fons, el Còth deth Hòro, on arribarem després d’una llarga i costeruda pujada

Així doncs, ens dirigim cap als prats que tenim just davant l’estacionament i els començarem a creuar fins al seu final, on molt ben indicat, trobarem el camí més fàcil per començar a ascendir i esquivar les altes parets que hi ha a banda i banda.

IMG_20200916_080244

Es recomanable agafar-se la pujada amb una certa calma, ja que és llarga i no dona treva en cap moment. De fet, fins i tot trobarem dos trams equipats amb un cable, que ens serà de gran ajuda si el terra és moll.

IMG_20200916_082247_1
El segon dels trams equipats amb un cable d’acer.

Finalment, després de molt pujar, arribarem a l’ampli Còth deth Hòro, on un cartell ens indica que estem entrant al PN Posets-Maladeta.

IMG_20200916_085739

Després de planejar uns metres, arribarem al Lac deth Còth deth Hòro, on a primeres hores del matí i amb el vent amb calma podem obtenir un espectacular reflex del massís de la Maladeta. Malauradament, no veiem el massís sencer ja que just a davant hi ha la Tuca d’Aigualluts o de l’Escaleta (2.712m.).

IMG_20200916_090307_1
Reflexes al Lac deth Còth deth Hòro.

Des d’aquest indret, començarem a perdre metres per un camí molt ben fresat. Cal dir que en un moment donat, en comptes de baixar forces metres per enllaçar amb el camí que bé del sector aragonès de La Besurta, faré un flanqueig sense gairebé perdre alçada i que de forma molt còmode enllaça amb el mateix camí, però bastants metres més amunt.

IMG_20200916_091319
En aquest punt, en comptes de perdre alçada, seguirem recte.

Després de passar pel costat d’uns petits aiguamolls, haurem de pujar fàcilment un esperó rocós en el punt on el camí s’endinsa en un torrent.

Superat aquest esperó, arribarem a un altre altiplà, anomenant Valleta de l’Escaleta, també amb uns aiguamolls. Al fons ja veurem el pas de les escaletes, un mur rocallós que fa tot un seguit d’esglaons.

IMG_20200916_093844

Creuarem la Valleta de l’Escaleta fins arribar a l’Ivon de l’Escaleta, que superarem per l’esquerra.

IMG_20200916_094708

A mesura que anem guanyant alçada per les escaletes, a darrere veurem tota la Valleta de l’Escaleta, amb els seus ivons.

IMG_20200916_100345
La Valleta de l’Escaleta, amb els seus ivons.

Superat aquest primer tram “d’escales”, arribarem a l’Ivón Rodó de l’Escaleta on virarem de sentir cap a la dreta per acabar de superar aquests murs rocallosos que són les escaletes.

Una vegada superada aquesta part, se’ns obrirà davant nostre un paisatge ben singular, amb unes rampes de pedra que faran de molt bon caminar. En tot moment trobarem moltes fites i, de fet, ja podrem veure el nostre objectiu al fons, com podeu comprovar en la següent imatge.

IMG_20200916_104200
Les curioses rampes de roca calcària. Al fons, ja veiem el Tuc de Molières, el nostre objectiu d’avui.

Seguirem remuntant aquestes rampes de forma fàcil. Anirà bé donar un cop d’ull enrere, ja que potser se’ns passarà per alt que hem creuat una zona amb diversos estanys, com l’Ivón Alt de l’Escaleta.

IMG_20200916_104812
Al fons podem veure l’Ivón Alt de l’Escaleta i d’altres de molt més petits al seu voltant.

Finalment, trobarem una zona de blocs on potser haurem de posar alguna mà per equilibrar-nos

IMG_20200916_111831

I finalment farem cim al Tuc de Molières o Mulleres, de 3.010 metres d’alçada.

IMG_20200916_112234_1
La fita cimera del Tuc de Molières. El cim, és uns metres més enllà, en sentit contrari del que hem pres la imatge.

Farem un breu descans i aprofitarem per prendre fotos, per exemple a la zona del massís de la Maladeta.

IMG_20200916_112249
El massís de la Maladeta, amb l’Aneto a la part central de l’imatge.

També veurem perfectament la Vall de Molières, en el que és el camí normal per ascendir aquest cim, des de la boca sud del túnel de Vielha.

IMG_20200916_112241
La Vall de Molières, amb els Estanhots de Molières i, al fons la zona de l’Espitau de Vielha. Qui conegui aquest sector, serà capaç de detectar el refugi lliure metàl·lic que es troba tot remuntant la vall.

Després del merescut descans, començarem a baixar pel mateix camí que hem pujat, fins a l’Ivón Rodó de l’Escaleta.

IMG_20200916_124355_1
Petit salt d’aigua que alimenta l’Ivón Rodó de l’Escaleta

En aquest punt, decidim fer la tornada per una vall diferent i després de creuar el torrent, de seguida ens haurem de desviar a la dreta del camí que hem al mati tot pujant. Veurem algunes fites que ens indiquen el poc definit camí.

Pujarem uns pocs metres i ben aviat arribarem al Còth des Aranesi, des d’on obtindrem una vista diferent de la Valleta de l’Escaleta.

IMG_20200916_125552
La Valleta de l’Escaleta, tot pujant al Còth des Aranesi (Coll dels Aranesos)

Una vegada dalt al coll, l’haurem de resseguir una estona en el sentit de la marxa que portàvem fins a trobar el pas més senzill per accedir a l’altra vessant de muntanya, on ja veurem l’Estanhon des Pois.

IMG_20200916_130058_1

I especialment ens cridarà l’atenció el cim del Forcanada.

IMG_20200916_125621
El cim del Forcanada o Malh des Pois (2.883m.)

Començarem a baixar entre trams herbosos i pedres, però ben aviat arribarem a una tartera que, vist el que esperava, es baixa molt bé i hi trobarem moltes fites.

Val la pena fer una mirada enrere i veure l’espectacular Malh des Pois i la seva profunda canal nord-oest, que a finals de setembre, encara conserva neu.

IMG_20200916_131712_1
El Malh des Pois, amb la seva canal nord-oest, on es conserva neu de l’hivern passat.

Seguirem baixant la tartera, que malgrat és de fàcil caminar, potser se’ns farà més llarga del previst.

IMG_20200916_133627
Superant la tartera, tot contemplant l’Estanhon des Pois.

Arribats a l’Estanhon des Pois, l’haurem de superar per la seva esquerra, per una tartera on haurem de vigilar a no lliscar, ja que en cas contrari, podem acabar ben xops!

IMG_20200916_134736

Superat l’estany i una zona d’altiplans, trobarem un altre estany a la nostra esquerra, però no hi hem d’anar i seguirem pel Barranc des Pois.

IMG_20200916_135740_1

A mesura que perdem alçada, la vegetació canviarà radicalment i ja veurem al fons de la vall l’Artiga de Lin.

IMG_20200916_141532
Vistes cap a l’Artiga de Lin, des del Barranc des Pois.

El camí en cap moment tindrà pèrdua, però haurem d’estar atents a no lliscar, ja que algun pas és un xic aeri i si hi ha el terreny moll, com era el cas, pot ser fàcil de patinar.

Sigui com sigui, superat el barranc, arribarem a una altra tartera que ben aviat s’endinsarà a un bosc.

IMG_20200916_143642_1

Fins que finalment arribarem a l’Artiga de Lin, que a grans trets és un prat guanyat al bosc, que en aquest punt es va desforestar, suposem que per tal que els ramats d’animals tinguessin unes bones pastures al llarg dels mesos d’estiu.

IMG_20200916_145032_1
Entrem al prat que conforma la coneguda Artiga de Lin.

En ben poca estona arribarem a una pista que seguuint-la cap a l’esquerra ens deixarà a l’estacionament.

No ens podem estar d’arribar-nos fins al Refugi de l’Artiga de Lin, on aprofitem per menjar el plat del dia, que estava boníssim i juntament amb la simpatia i l’amabilitat del guarda fan que la jornada hagi estat rodona.

Abans de marxar però, aprofitem per visitar els Uelhs deth Joèu, que per més que els hagi vist, sempre m’envaladeixen. a més a més aquesta vegada estava ben sol, fet poc usual en aquest indret.

Els magnífics Uelhs deth Joèu (sound on).

Finalment, després d’aquesta fantàstica ruta, encara em queda energia per anar a la població de Les i fer les dues vies ferrades que trobem a aquest població i que són la Via herrada de Les i la Via herrada de Cledes.

Imatges

Una resposta a «Tuc de Molières des de l’Artiga de Lin»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *