Tuc de Molières des de l’Artiga de Lin

Ruta poc habitual però altament recomanable per pujar al Tuc de Molières (3.010m.), ja que amb una ruta semi-circular pujant pel Còth deth Hòro i baixant pel Còth des Aranesi descobrirem paratges molt variats i de gran bellesa.

Dades de la sortida:

• Lloc de sortida: Artiga de Lin, Es Bòrdes (Mijaran)
• Distància: 15,64 Km
• Desnivell positiu: 1.576 metres.
• Temps: 7:30h.
• Dificultat: F+. Alguns pujadors o baixadors molt drets, però pràcticament tot caminant.
• Track de la ruta: Prémer aquí.

Crònica:

Som a dimecres, cap a finals de setembre i després de dues jornades d’activitats diverses, com fer les vies ferrades Poi d’Unha i Eth Taro o una interessant travessa en BTT per les valls de Varradòs i Unhòla, em disposo a fer una ruta caminant, prou llarga i amb desnivell, tot ascendint al Tuc de Molières.

D’aquesta forma també posaré a prova el peu, del qual m’estic recuperant arran d’un accident a finals de juliol als Alps tot pujant el Mont Pelvoux, amb una malaurada caiguda de pedres per sobre del corredor Coolidge, que van impactar al meu cos.

Però centrem-nos en l’activitat, que començarà en el preciós entorn que conformen els prats de l’Artiga de Lin. Pujarem en cotxe fins al final de la carretera asfaltada, on trobarem un bon aparcament (revisar les restriccions existents durant l’estiu).

Des del cotxe mateix ja veurem el primer repte del dia, la pujada al Còth deth Hòro (Coll del Toro) que es presenta ben costeruda.

Així doncs, ens dirigim cap als prats que tenim just davant l’estacionament i els començarem a creuar fins al seu final, on molt ben indicat, trobarem el camí més fàcil per començar a ascendir i esquivar les altes parets que hi ha a banda i banda.

Es recomanable agafar-se la pujada amb una certa calma, ja que és llarga i no dona treva en cap moment. De fet, fins i tot trobarem dos trams equipats amb un cable, que ens serà de gran ajuda si el terra és moll.

Finalment, després de molt pujar, arribarem a l’ampli Còth deth Hòro, on un cartell ens indica que estem entrant al PN Posets-Maladeta.

Després de planejar uns metres, arribarem al Lac deth Còth deth Hòro, on a primeres hores del matí i amb el vent amb calma podem obtenir un espectacular reflex del massís de la Maladeta. Malauradament, no veiem el massís sencer ja que just a davant hi ha la Tuca d’Aigualluts o de l’Escaleta (2.712m.).

Des d’aquest indret, començarem a perdre metres per un camí molt ben fresat. Cal dir que en un moment donat, en comptes de baixar forces metres per enllaçar amb el camí que bé del sector aragonès de La Besurta, faré un flanqueig sense gairebé perdre alçada i que de forma molt còmode enllaça amb el mateix camí, però bastants metres més amunt.

Després de passar pel costat d’uns petits aiguamolls, haurem de pujar fàcilment un esperó rocós en el punt on el camí s’endinsa en un torrent.

Superat aquest esperó, arribarem a un altre altiplà, anomenant Valleta de l’Escaleta, també amb uns aiguamolls. Al fons ja veurem el pas de les escaletes, un mur rocallós que fa tot un seguit d’esglaons.

Creuarem la Valleta de l’Escaleta fins arribar a l’Ivon de l’Escaleta, que superarem per l’esquerra.

A mesura que anem guanyant alçada per les escaletes, a darrere veurem tota la Valleta de l’Escaleta, amb els seus ivons.

Superat aquest primer tram “d’escales”, arribarem a l’Ivón Rodó de l’Escaleta on virarem de sentir cap a la dreta per acabar de superar aquests murs rocallosos que són les escaletes.

Una vegada superada aquesta part, se’ns obrirà davant nostre un paisatge ben singular, amb unes rampes de pedra que faran de molt bon caminar. En tot moment trobarem moltes fites i, de fet, ja podrem veure el nostre objectiu al fons, com podeu comprovar en la següent imatge.

Seguirem remuntant aquestes rampes de forma fàcil. Anirà bé donar un cop d’ull enrere, ja que potser se’ns passarà per alt que hem creuat una zona amb diversos estanys, com l’Ivón Alt de l’Escaleta.

Finalment, trobarem una zona de blocs on potser haurem de posar alguna mà per equilibrar-nos

I finalment farem cim al Tuc de Molières o Mulleres, de 3.010 metres d’alçada.

Farem un breu descans i aprofitarem per prendre fotos, per exemple a la zona del massís de la Maladeta.

També veurem perfectament la Vall de Molières, en el que és el camí normal per ascendir aquest cim, des de la boca sud del túnel de Vielha.

Després del merescut descans, començarem a baixar pel mateix camí que hem pujat, fins a l’Ivón Rodó de l’Escaleta.

En aquest punt, decidim fer la tornada per una vall diferent i després de creuar el torrent, de seguida ens haurem de desviar a la dreta del camí que hem fet de pujada al mati. Veurem algunes fites que ens indiquen el poc definit camí.

Pujarem uns pocs metres i ben aviat arribarem al Còth des Aranesi, des d’on obtindrem una vista diferent de la Valleta de l’Escaleta.

Una vegada dalt al coll, l’haurem de resseguir una estona en el sentit de la marxa que portàvem fins a trobar el pas més senzill per accedir a l’altra vessant de muntanya, on ja veurem l’Estanhon des Pois.

I especialment ens cridarà l’atenció el cim del Forcanada.

Començarem a baixar entre trams herbosos i pedres, però ben aviat arribarem a una tartera que, vist el que esperava, es baixa molt bé i hi trobarem moltes fites.

Val la pena fer una mirada enrere i veure l’espectacular Malh des Pois i la seva profunda canal nord-oest, que a finals de setembre, encara conserva neu.

Seguirem baixant la tartera, que malgrat és de fàcil caminar, potser se’ns farà més llarga del previst.

Arribats a l’Estanhon des Pois, l’haurem de superar per la seva esquerra, per una tartera on haurem de vigilar a no lliscar, ja que en cas contrari, podem acabar ben xops!

Superat l’estany i una zona d’altiplans, trobarem un altre estany a la nostra esquerra, però no hi hem d’anar i seguirem pel Barranc des Pois.

A mesura que perdem alçada, la vegetació canviarà radicalment i ja veurem al fons de la vall l’Artiga de Lin.

El camí en cap moment tindrà pèrdua, però haurem d’estar atents a no lliscar, ja que algun pas és un xic aeri i si hi ha el terreny moll, com era el cas, pot ser fàcil de patinar.

Sigui com sigui, superat el barranc, arribarem a una altra tartera que ben aviat s’endinsarà a un bosc.

Fins que finalment arribarem a l’Artiga de Lin, que a grans trets és un prat guanyat al bosc, que en aquest punt es va desforestar, suposem que per tal que els ramats d’animals tinguessin unes bones pastures al llarg dels mesos d’estiu.

En ben poca estona arribarem a una pista que seguint-la cap a l’esquerra ens deixarà a l’estacionament.

No ens podem estar d’arribar-nos fins al Refugi de l’Artiga de Lin, on aprofitem per menjar el plat del dia, que estava boníssim i juntament amb la simpatia i l’amabilitat del guarda fan que la jornada hagi estat rodona.

Abans de marxar però, aprofitem per visitar els Uelhs deth Joèu, que per més que els hagi vist, sempre m’envaladeixen. a més a més aquesta vegada estava ben sol, fet poc usual en aquest indret.

Finalment, després d’aquesta fantàstica ruta, encara em queda energia per anar a la població de Les i fer les dues vies ferrades que trobem a aquest població i que són la Via herrada de Les i la Via herrada de Cledes.

Imatges